Renoi! Feia mesos que no havia escrit res. No per falta de voluntat, potser de temps i també per falta de saber què dir. Perquè en definitiva, això és el més important. Sembla mentida que em dediqui al periodisme i sigui tan mandrós.
Fa setmanes, quan estava a punt de celebrar-se els actes previs del carnaval vilanoví vaig tenir una tertúlia de café amb un membre de la Federació d'Associacions del Carnaval, la FAC. Vaig estar parlant de temes relacionats amb les identitats sexuals i li vaig preguntar si s'havia plantejat mai que un dia trucaria a la porta de la FAC un col·lectiu gai i lèsbic demanant la creació d'una bandera per sortir a la comparsa. Quan ho vaig dir, l'audiència mig se'n va riure, de mi. Una companya de feina va treure ferro dient que hi ha "moltes" entitats que permeten l'entrada d'homosexuals... que és del tot normal i que no es veia la necessitat. La cosa va quedar aquí.
Fa dies, el company de la FAC va tornar a referir-se a aquella conversa perquè de fet, la proposta s'acaba de fer. Sembla que ho hagis muntat tu!- em va dir.
Hi ha qui hi veu una petita font de conflictes i la veritat no ho veig. Que com aniran vestits/es, les brometes de qui tirarà els caramels, que això és crear ghettos...
El primer dia que vaig parlar amb aquest membre de la FAC li vaig dir que a Vilanova la societat no estava preparada per assumir els nous rols i els comentaris que he sentit m'ho confirmen.
Si hi ha una bandera de gais o lesbianes a Vilanova, la FAC se'n hauria d'alegrar perquè visualitzarà una normalitat, una actitud oberta i tolerant que durant anys ha liderat Sitges i que continua liderant. Si una parella de gais o de lesbianes volen sortir a la comparsa de Vilanova, la més tradicional, i crear la seva pròpia bandera ha de ser motiu de celebració per la normalitat que això comporta. Cal recordar que molts homosexuals no se senten cómodes en una aparent "normalitat" heterosexualitat i que volen reivindicar el seu pes a la societat creant àmbits només per a ells. No ens ha de fer cap por. Al contrari, ens ha de servir per sacsejar els nostres estereotips. Us aconsello que llegiu una mica de Judith Butler.
Mil vegades Renoi,
m'enrollo més que les persianes de ma mare.
